El Consell Comarcal de les Garrigues convoca el 5è concurs comarcal per embellir els pobles de les Garrigues, Les Garrigues en Flor. L’edició d’enguany tindrà lloc del 21 de maig al 6 de juny on participaran tots els Ajuntaments de la comarca, així com els grups de veïns, establiments, comerços, etc. decorant balcons, carrers, façanes i entrades amb flors o plantes naturals embellint les poblacions.
Si vols participar, pots fer la teva inscripció aquí i si vols gaudir dels pobles guarnits de flors i plantes, et convidem a fer una visita als 24 pobles que conformen la comarca de les Garrigues:
L’Albagés. Situat a la vall del riu Set, reflecteix la doble vessant de la terra garriguenca: l’horta i la terra campa dedicada al conreu d’oliveres i ametllers.
A la part alta, amb una excel·lent vista panoràmica, hi trobem les restes de l’antic Castell de l’Albagés, que data del segle XII i que tres segles més tard passà a ser palau de l’administrador del Monestir de Poblet. Hi destaquen la gran finestra gòtica geminada i el bell escut heràldic de l’abat Guimerà de Poblet, escolpit a cada costat de la finestra.
Al poble, l’església de Sant Joan Baptista, d’estil barroc, llueix una ornamentada façana i un esvelt campanar.
L’Albi. La vila està situada al peu de les restes del castell d’origen medieval (s. XII). Fou engrandit i reformat a finals del segle XV. Convertit en palau renaixentista, ocupa un turó dels afores del poble.
L’Església Parroquial de Santa Maria data del segle XVIII, és d’estil renaixentista i té la façana barroca. Al nucli antic de la població s’hi conserven la plaça i el carrer Major, amb els porxos i les cases de pedra i el Call, antic barri jueu, al qual s’accedeix des del carrer Major a través d’un arc gòtic (s. XIV). També la vila conserva notables edificis com l’Ajuntament, la cooperativa del camp (obra de Cèsar Martinell), l’arc rodó del carrer del Forn i vestigis de l’antiga muralla.
Al Restaurant Ca la Margarida, amb el distintiu Restaurant Verge Extra, que ha adquirit recentment, us han preparat un menú especial preparat per aquests dies, elaborat amb productes de la terra i condimentat amb flors
Al terme municipal hi ha dos conjunts de pintures rupestres, el de la Vall de la Coma i el de la Balma dels Punts, que es poden visitar a hores concertades, es troben a uns 5 km de la població i estan declarats bé d’Interès cultural del patrimoni històric.
Arbeca. Al cim del turó s’hi troben les restes de l’antic i poderós Castell dels Ducs de Cardona, que té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida cap a la meitat del segle XII. Als peus del castell i fent un tomb per la vila, trobareu l’Església Parroquial de Sant Jaume, construïda durant el segle XVII i consagrada l’any 1686. Als carrers i places que l’envolten hi ha porxos, façanes de pedra i escuts heràldics, i racons poètics de regust medieval, com la cruïlla porxada de la plaça de l’Església amb el carrer de Sant Feliu, o bé els porxos de l’Esparter i del Duc de la plaça Major.
Al nord-est del terme hi trobem la partida dels Vilars, topònim que recull, en aquest cas, l’existència de dos jaciments arqueològics: una vila romana sense excavar, pràcticament inèdita, i un poblat de la primera Edat del Ferro -fortalesa construïda pels volts del 750 a.C.- que arribà a l’època ibèrica fins al segle IV a.C., i va ser abandonada poc després del 350 a.C.
També als afores, situada en un turó enfront de la vila, trobem les restes de l’Ermita de Santa Caterina, la qual sembla que és de començaments del segle XVIII.
Al Restaurant La Placeta, amb el distintiu Restaurant Verge Extra, us han preparat un menú amb productes de la terra especial preparat per aquests dies.
Al Bar Restaurant Nano’s us oferiran un menú elaborat especialment per l’ocasió
Bellaguarda. L’Església, situada a la plaça Major, dedicada a sant Antoni Abat i d’origen gòtic, té una bella portalada a la façana. La nau interior, que és de línia neoclàssica, data del segle XVIII.
A la plaça Major hi ha una creu gòtica que ha estat restaurada i també un esplèndid mirador des del qual s’aprecia una vista de l’horta de Lleida i els contraforts del Pirineu.
Els voltants del municipi són molt adequats per passejar amb bicicleta.
Les Borges Blanques. Capital de la comarca, se situa entre la plana central de la depressió catalana i els primers contraforts prelitorals.
És interessant la plaça de la Constitució, amb àmplies porxades i alguns casals notables amb elements renaixentistes. L’actual Església Parroquial de l’Assumpció és un temple neoclàssic, del qual podem destacar el campanar. A la població trobem la capella barroca de 1743.
Un dels indrets més bells de les Borges Blanques és el passeig del Terrall, al cor de la ciutat, on hi ha dues basses amb cignes, ànecs, oques i un gran jardí amb diversitat de plantes i arbres.
L’Ermita de Sant Salvador, situada a 3,4 km de les Borges en direcció a Cervià, és un edifici humil de transició del romànic al gòtic, d’una sola nau acabada en una capçalera rectangular. A l’interior hi ha dos frescs, un de dedicat als camperols garriguencs. A 2 km. trobareu la Font Vella, al costat de l’Ermita de Sant Cristòfol, envoltada d’arbres, que acull un berenador d’excursionistes i un terreny d’acampada.
Els dos restaurants de Borges amb distintiu Restaurant Verge Extra, adquirit recentment, el restaurant Hostal Benet i Restaurant Masia les Garrigues també us han preparat un menú especial per aquestes dates.
Bovera. Situat a la dreta del riu Cana, acull 267 habitants que es dediquen principalment a les tasques agrícoles. La proximitat a les terres tarragonines li confereix un aspecte diferent al de la resta de poblacions de les Garrigues. L’antiga bassa del poble ha estat substituïda per una bonica plaça, i l’Església de Sant Josep de Bovera recorda en l’actualitat un temple barroc, encara que pertany al romànic de transició. Hi trobareu, a més, un portal romànic del segle XIII, on abans hi havia la casa rectoral.
Castelldans. Amb 958 habitants i una extensió de 65 km2, cultiva principalment ametllers i olivers al secà I fruiters a la part del regadiu.
Conserva les ruïnes del Castell i del mosaic de Codines. En el Liber feudorum maior, l’any 1033 apareix el castell d’aquesta vila amb el nom de Castrum Assinos, d’on deriva l’actual nom de Castelldans.
El paviment d’una de les zones interiors de l’antic castell del poble fou descobert fa pocs anys. Aquest castell, del qual només queden el cimal pelat de vegetació i restes dels seus fonaments, constituí un punt important a l’època islàmica, un lloc defensiu de primer ordre de la Conquesta cristiana.
A l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, de façana renaixentista i campanar de torre quadrada, s’hi conserva en el seu interior una imatge de pedra policromada de la Mare de Déu amb el nen del segle XV, la qual antigament havia presidit un antic retaule gòtic amb escenes de la vida de Maria.
Cervià de les Garrigues. Situat a la vall del riu Set té una extensa zona forestal amb pins i brolles.
Hi destaquen l’Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, que fou reedificada el segle XVIII; conserva la façana d’estil clàssic, amb una part central coronada per un frontó triangular i un petit rosetó, àmplia nau i capelles als contraforts i campanar de planta quadrada amb un cos damunt el vuitavant.
La Casa de la Vila, construïda l’any 1912, és destacable per la seva construcció majestuosa totalment de pedra.
L’Església de Santa Maria de les Besses fou restaurada el 1973; es tracta d’un interessant edifici de transició del romànic al gòtic, de planta rectangular, arcs apuntats, mènsules i porta dovellada al nord.
En el mateix terme trobem també l’antiga quadra de Valldefaigs i el despoblat de Vallxeca.
Al Restaurant els fogons de la Carme, amb el distintiu Restaurant Verge Extra, que ha adquirit recentment, us han preparat uns suggeriments per què gaudiu d’un bon àpat.
El Cogul. Queda dividit pel riu Set i s’assenta sobre un territori ondulat. El poble, a 279 m d’altitud, és en un replà dominat per l’Església Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil renaixentista, amb una façana barroca i el campanar de pedra. Hi ha molta devoció al sant Crist; segons la tradició, era germà del de la Granadella i del de Balaguer, i fins i tot les tres creus eren tallades del mateix arbre. Antigament l’Església de l’Assumpció acollia una imatge del sant en un cambril situat a l’esquerra de l’altar major.
Conserva encara cases dels segles XVI i XVII.
A un quilòmetre del poble, en direcció a l’Albagés, hi ha les famoses pintures rupestres del Cogul, a la roca o cova dels Moros. Es tracta d’una immensa mola de pedra que s’aixeca a la vora del camí, en la qual hi ha un excepcional i únic conjunt rupestre prehistòric. El fris està format per unes 40 figures pintades de diferents estils, algunes de les quals constitueixen escenes especials.
A un quilòmetre de les pintures rupestres hi trobem les tombes del Saladar, rectangulars i fetes a la roca viva, les quals són d’origen àrab, i una cova anomenada de les Creus, ja que a dins hi ha unes creus picades i dibuixades a la pedra; la cova està molt amagada, i és difícil localitzar-la si no és amb l’acompanyament d’algun veí del poble.
L’Espluga Calba. Situat a la vall del riu Set, reflecteix la doble vessant de la terra garriguenca: l’horta i la terra campa dedicada al conreu d’oliveres i ametllers.
A la part alta, amb una excel·lent vista panoràmica, hi trobareu les restes de l’antic Castell de l’Albagés, que data del segle XII i que tres segles més tard passà a ser palau de l’administrador del Monestir de Poblet. Hi destaquen la gran finestra gòtica geminada i el bell escut heràldic de l’abat Guimerà de Poblet, escolpit a cada costat de la finestra.
Al poble, l’església de Sant Joan Baptista, d’estil barroc, llueix una ornamentada façana i un esvelt campanar.
La Floresta. Agrupa els seus 155 habitants al voltant del torrent de Vinaixa i d’un antic castell fortificat que conjuga elements del romànic tardà, gòtic, renaixentista i barroc; és l’emprempta que al llarg dels segles han deixat les cases nobiliàries dels comtes de Pallars, ducs de Cardona i Medinaceli. Destaca una estança amb el sostre de fusta i plafons de guix policromats. Annexa al castell hi trobem l’església parroquial dedicada a sant Blai. El Pou de Gel, construït amb pedra del s. XIV, té una capacitat per a 150 m3 d’aigua. El municipi compta amb una sala d’exposició dedicada a la pedra amb peces escultòriques i eines antigues del mestre picapedrer Felip Martin.
El Castell de la Floresta, el Pou de Gel i el Museu de la Pedra formen un conjunt historicoartístic que es pot visitar en hores concertades trucant als telèfons següents: 973 141 094 o 659 29 45 42.
Fulleda. Els ceps, l’ametller i l’olivera, seguits pels cereals són els principals conreus dintre de l’activitat econòmica agrícola dels habitants de Fulleda. Disposa d’un nucli urbà a l’entorn de la Torre, antiga fortalesa del municipi.
Caracteritzat pels carrers estrets que aboquen a la plaça i les cases i els cellers de pedra, el poble de Fulleda acull l’Església Parroquial de Santa Maria, que és un temple d’estil romànic, de planta rectangular amb una sola nau coberta amb volta apuntada i plantada sobre una cornisa de línies simples i campanar d’espardenya, sòbria i sense decoració de cap mena.
A més, Fulleda acull un monument a Agustina Saragossa i Domènech, en record a l’heroïna de la guerra de la independència coneguda amb el nom d’Agustina d’Aragó, la qual, encara que nascuda a Barcelona, es pot considerar com si fos de Fulleda perquè els seus pares, els seus avantpassats i set dels seus germans nasqueren a Fulleda.
La Granadella. És el terme municipal més gran de les Garrigues, amb 88, 92 km2, llindant amb el Segrià i la Ribera d’Ebre.
El Pla de la Vila, plaça situada al centre del poble, on antigament hi havia la bassa per abeurar el bestiar, és el punt de reunió dels granadellencs. En un dels extrems de la plaça s’hi troba l’Església de Santa Maria de Gràcia, construcció barroca que començà a construir-se l’any 1764 i s’anomena “la Catedral de les Garrigues” per les seves dimensions catedralícies.
A la serra de Sant Antoni i encarada cap a la vila trobem l’Ermita de Sant Antoni Abat, del segle XIV, amb un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat de construcció recent.
Granyena de les Garrigues. Amb una extensió 20 Km2 cultiva principalment oliveres i ametllers. El poble conserva molts espais amb reminiscències medievals: carrers estrets i alguns casals de pedra.
Tant l’església vella com la nova corresponen a dues èpoques de prosperitat, la del repoblament i la de l’extensió de l’olivera. La de Sant Miquel (segle XVIII) llueix una bonica façana barroca i un interior neoclàssic. Es conserva encara l’antiga església, del segle XII, on destaca la senzilla façana d’estil romànic de transició.
Destaquem dins del terme la roca Barrull, cabanes de volta, una bassa de pedra, una font romànica i un molí d’oli de l’any 1857.
Juncosa. El nom de Juncosa li ve donat perquè, en el seu inici, el lloc on avui està enclavat el poble era un turó envoltat de joncs (del llatí juncus).
Dins del nucli urbà podem visitar la plaça del Mig del Món, presidint el barri del Castell, on hi ha enclavada la pedra que escenifica de la dita popular que Juncosa és al mig del món, ja que, com demostra el clotet que hi ha en el tros de carrer que hi ha davall del porxo de la plaça de l’Església, Déu va clavar-hi la punta del compàs per dibuixar el món.
No podem oblidar la visita a l’Església Parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora, (construïda entre els segles XVIII i XIX i recentment restaurada), amb façana i torre d’estil neoclàssic i un interior barroc de tres naus.
També estaria bé fer un cop d’ull als porxos (coneguts popularment pels perxis), que van ser les portes d’accés a la fortificació del segle XIX i que avui són coneguts com el barri del Castell; un mira a la façana de l’Església Parroquial i l’altre és a uns 50 metres i a l’esquena d’aquest, tot presidint els quatre cantons.
Fora del nucli urbà i a un quilòmetre aproximadament, davall d’una roca, hi ha l’Ermita de Sant Joan, on era costum dur-hi en processó Sant Isidre (patró del poble) per la Festa Major de Maig, perquè els dos sants parlessin i fessin els possibles perquè l’aigua caigués del cel per regar les terres resseques del terme; també era costum de demanar-li a sant Joan que intercedís perquè es curessin les malalties, sobretot les de les cames i els braços fent l’ofrena en cera de la part del cos que s’havia de curar. La dita popular diu que l’aigua que goteja de la roquera i que va a la pila de pedra és bona per curar les malalties dels ulls.
I continuant fora del nucli urbà, es poden visitar les restes del Castell de Vall de Reig, que es troba a la serralada que du el seu nom, o apropar-se a la Sisquella, on hi ha un arc apuntat que data del segle XII, així com les restes del Santuari de la Mare de Déu de la Sisquella.
Juneda. Està situada al nord de la comarca de les Garrigues. Limita amb les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell. Les seves terres es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel canal d’Urgell, i el paisatge garriguenc propi de les partides de l’Aranyó i de Miravall.
Al sud del terme s’hi troba el Tossal Gros, amb 482 m d’altitud. Tocant el nucli urbà circulen les aigües del riu Femosa, conegut antigament com la Sèquia Mare, al voltant del qual es trobaven les terres més fèrtils de Juneda amb una xarxa de sèquies que regaven els camps, els horts i feien moure els antics molins hidràulics de farina.
La vila és d’origen medieval amb restes d’un traçat emmurallat que formava la Vila Closa al voltant del turó del Calvari, convertit en un mirador a la plaça de les Tres Creus. Encara es conserva, degudament restaurada, una de les portes gòtiques d’accés del segle XIV, anomenada Portal del Lamarca (o del Marca), que comunicava amb el castell on vivien els ducs de Cardona, antics senyors de la vila.
Altres monuments i edificis històrics són l’església parroquial, d’estil barroc (construïda l’any 1740), l’anomenat Pou del Gel, del segle XV (restaurat fa uns anys), el carrer Major (porxat) i diverses cases monumentals dels segles XVI a XIX. També cal destacar la recentment restaurada Creu de Terme, d’estil gòtic del segle XV i catalogada com a bé cultural d’interès nacional.
També cal destacar el Complex Cultural que acull la sala d’arqueofauna dedicada especialment a l’exposició permanent “Colors de Terra”, amb material procedent del jaciment arqueològic de Minferri, referent obligat per estudiar la vida i la mort dels habitants de la plana de Lleida d’ara fa 4.000 anys.
Els Omellons. És ric en argila rogenca ideal per a la fabricació de gres i pedra de construcció. Hi ha pedreres i indústria de la pedra.
L’Església de Sant Miquel és una bella construcció del segle XVIII. Al camí del Pont Vell trobem la Casa Llorach, edificada el 1770 sobre dos antics molins, un d’oli i un de farina.
El pont Nou, sobre el qual passa la carretera que uneix les Borges Blanques amb l’Espluga Calba, data de l’any 2000 i incorpora dos escuts de la Diputació de Lleida.
Al poble hi ha diversos cellers de pedra en cases particulars.
A més, s’hi poden visitar les restes d’antics molins distribuïts per tot el municipi i practicar la caça en el vedat municipal.
La Pobla de Cèrvoles. És un poble de muntanya situat al peu de la serra de la Llena.
L’església fou bastida el 1728 sobre les restes d’una església romànica. En el seu interior, en el cambril, hi ha la Mare de Déu de la Jonquera. Aquesta verge trobada és la patrona de la Pobla.
L’Ermita de Sant Miquel fou construïda el 1610. Acollí la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera fins al seu posterior trasllat a l’església parroquial. Fou llavors quan la capella passà a donar culte a sant Miquel Arcàngel i des de llavors va presidir l’ermita el retaule gòtic de sant Miquel, obra de Bernat Martorell, el qual retaule hi restà fins que a principis del segle XX fou traslladat a Tarragona per a la seva restauració i actualment es troba a la Catedral de Tarragona.
Actualment a l’ermita de Sant Miquel se’n pot veure una reproducció feta pel pintor Salvador Jané.
Cal visitar l’antic Molí de la Societat (1870), on hi ha les dependències del modern Ajuntament i l’Ecomuseu de l’Oli. A l’Ecomuseu hi ha uns plafons on s’explica la història de l’olivera, els aspectes del seu conreu, el procés d’obtenció de l’oli, els estris relacionats, etc.
Davant l’edifici hi ha un monument erigit en memòria de Josep Espasa i Anguera (la Pobla de Cérvoles 1840-Barcelona 1911), fill distingit d’aquest poble i fundador de l’Enciclopèdia Espasa.
A 3 km hi ha l’Arborètum de les Garrigues Dr. Barberà, parc botànic en fase d’expansió.
Puiggròs. Al mig de la població es trobava el castell-palau de Puiggròs, del. s. XV, del qual es conserven alguns murs amb finestrals gòtics i portals dovellats amb les armes dels senyors.
L’Església Parroquial de Santa Maria Assumpta, refeta al s. XVII, de bonica i austera façana, presenta un campanar de torre quadrada.
Els carrerons s’agrupen entorn del castell, on podem trobar-hi el Portal que tancava la vila closa i des d’on es veuen unes magnifiques vistes.
L’antiga casa consistorial tenia una pedra gravada en la qual s’enaltia Isabel II de Castellà. A la part nova, destaca el Casal Cultural i Recreatiu.
El Soleràs. Amb una extensió de 12,62 km2 i una població de 350 habitants, alterna el conreu i el bestiar.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Es tracta d’una construcció neoclàssica de tres naus i data de 1805.
La Cooperativa del Camp és un bonic edifici modernista, dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell, que val la pena visitar, així com les restes del molí del segle XVIII.
Propers al poble hi ha el Santuari del Sagrat Cor de Maria, el de la cova de la Mare de Déu de Lourdes i l’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat.
A la partida dels Plans, on es troben els tres santuaris, hi ha una zona d’esbarjo amb vista panoràmica.
Tarrés. Destaca per les façanes de pedra vista de moltes de les seves construccions, que ens inviten a passejar-hi per gaudir d’aquest harmoniós conjunt urbà de cases i carrers.
La senzilla i bella façana neoclàssica de l’Església Parroquial de l’Assumpció de Maria contrasta amb l’interior barroc i un imponent campanar vuitavat de dos cossos.
A la població hi ha dos indrets curiosos: la palça de la Font, que conserva encara els aljubs per abeurar els animals i rentar la roba, i l’ermita de la Santa Creu, ja a les afores, on una antiga pallissa amb la seva era s’han reconvertit en un lloc de culte.
S’hi conserven també moltes pedreres, ara sense explotar, d’on sortí part de la pedra del monestir de Poblet.
Els Torms. És un municipi on els 149 habitants es dediquen principalment a les tasques agrícoles i ramaderes.
L’església parroquial està dedicada a sant Joan Baptista, fou construïda a principis del s. XVIII i té una portalada ricament esculpida i una guarnida façana barroca.
A la part antiga s’hi conserven part de l’antiga muralla defensiva i el portal d’accés del final del segle XIX. També hi ha la casa de Cal Batlle Vell, on s’hi conserven restes àrabs del s. XII.
També hi trobem les Escoles Modèliques construïdes l’any 1916 per la Mancomunitat.
El Vilosell. És un municipi de relleu variat, amb pinedes i alzinars, a uns 3 km de la serra de la Llena Es tracta d’un poble amb carrers empedrats i envoltat d’un marc paisatgístic força atractiu.
Al poble es conserven algunes restes de l’antic castell, un portal romànic i una església parroquial barroca, dedicada a santa Maria. En l’actualitat es compon d’una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri.
Hi ha una creu gòtica de pedra del segle XIV davant l’Ermita de Sant Sebastià, i l’ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca es troba en un indret anomenat les Fontetes.
Al Bar Centre el Vilosell, us han preparat uns menús especials per aquests dies, elaborats amb productes de la terra.
Vinaixa. La seva activitat principal és l’agricultura seguida de la indústria de la pedra; també disposa d’un vedat de caça. Al poble hi trobem l’Església de Sant Joan Baptista, construïda l’any 1301, que és d’estil romànic amb fortes influències cistercenques.
El Castell de Vinaixa, també denominat Cal Tarragó, situat al carrer del Calvari, davant de la plaça del Mil·lenari, és una antiga torre àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s’ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa, del qual pren el nom l’actual municipi de Vinaixa. Actualment és de propietat particular.
La Casa de Poblet, antiga propietat dels capellans de Poblet, preserva el segell de l’abat Copons a l’arc de la portalada. Coneguda també com “Cal Panxa”, és actualment de propietat particular.
A la partida denominada Sant Bonifaci, a uns 7 quilòmetres del nucli urbà, hi ha l’Ermita de Sant Bonifaci, al qual Vinaixa professa una gran devoció des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l’ermita ja estava construïda, aquesta no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.
No oblideu fer fotos amb el hashtag i compartir-les amb el hashtag #LesGarriguesEnFlor2021.
