La Pobla de Cérvoles és un poble de muntanya situat al peu de la serra de la Llena. Aquesta serra, d’una llargària de 15 km, té una alçada que oscil·la entre els 900 m i els 1025 m. Allà hi trobareu el Celler Mas Blanch i Jové, un celler integrat dins de la muntanya que es vol fondre amb el paisatge per esdevindre una part viva on coneixereu vins ecològics de muntanya, personals i elegants.
A més dels seus vins, que deixaran impressionats als assistents, us convidem a que us perdeu entre les seves vinyes per descobrir la Vinya dels Artistes, ideada per l’artista Guinovart, pintor català de reconeixement internacional, va ser un amant de l’art i del vi, va visionar un espai on s’integra plenament el vi en l’univers artístic.
Es tracta d’una sala d’exposicions a l’aire lliure, enmig de la vinya, on escultures magistrals són testimonis del creixement dels ceps. Des del 2009 cada any s’inaugura una nova obra en aquesta sala d’exposicions única.
Si visiteu aquesta galeria d’art a l’aire lliure, podreu trobar 12 obres que us deixaran bocabadats:
1.Porta al camp, Josep Guinovart i Bertran
Un espai per descansar que connecta la vida del celler i la porta d’entrada del raïm amb el camp. Encofrat inspirat amb la portalada romànica de l’església d’Agramunt.
2.L’Orgue de Camp, Josep Guinovart i Bertran.
Un instrument perquè el vent pugui cantar als ceps…
3.Dongda, la Gran Campana, Evru.
Evru no és un artista que deixi indiferent. Abans anomenat Zush (fins al 2001) i nascut com a Albert Porta, ha estat un creador que s’ha anant reinventant al llarg de la seva dilatada carrera. Definint-se com un artista, científic i místic, Evru ha creat un espai imaginari amb un llenguatge i simbologia pròpia. La Dongda vol recuperar la tradició de fer repicar les campanes. Així l’observador mai és passiu en presència de La Gran Campana: pot intervenir en l’acció de fer-la vibrar o en el procés de recepció del missatge acústic. El seu estímul sensorial pot tant congregar la comunitat propera com promoure la unió espiritual d’un amb si mateix, amb la humanitat i amb l’univers.
Recolliment, profunditat i comunicació simbòlica amb el més enllà, com una forma de trencar límits i buscar noves respostes.
4. Entre el cel i la terra, Gregorio Iglesias.
Durant el 2013 el pintor borgenc Gregorio Iglesias va pintar, enmig del camí de La Vinya dels Artistes, la seva obra “Entre el Cel i la Terra”: un impressionant mural de 60 metres creat diàriament durant gairebé dos mesos a l’aire lliure, pintat de nit i de dia, amb neu i pluja, amb tintes xineses i colors naturals i que ara mateix folra les quatre parets de la sala de bótes. Quan entres a la sala de bótes la magnífica obra t’embolcalla tot generant una experiència única.
5. No et prometo res, Carlos Pazos.
En Carlos Pazos a través de la seva instal·lació “No et Prometo Res” ha volgut crear un mirador, un punt per localitzar La Vinya dels Artistes. I a més, fent un homenatge al món del cinema, al del vi i a en Duchamp qui al 1914 va agafar un objecte quotidià com era un escorre ampolles i el va convertir amb la seva icònica peça “L’Eriçó”.
“No et Prometo Res” és una torre, una atalaia, un far que marca que aquí passen coses. La instal·lació, en un mirador privilegiat, consta de vàries peces on l’escultura està integrada.
6. La Llum Planant Damunt la Terra, Esteve Casanoves.
L’Esteve Casanoves dissenyà un amfiteatre que es va inaugurar amb l’espectacle de la Maria Vera “A la Molla de l’Os, l’Olivera”, una combinació de música, dansa i poesia que va crear un sentiment d’amor entre l’espai i els espectadors. Fou el preàmbul de “La Llum Planant Damunt la Terra”, la impressionant escultura de més de 8 metres d’altura d’Esteve Casanoves que, presidint la vinya, integra el ferro, el vidre i la llum perquè es fusionin amb la terra.
7. La sargantaneta, Carlos Santos.
L’Any 1 va ser dedicat al genial músic i compositor Carles Santos, que va crear l’obra “Vi Sonor”, un gran espectacle musical, un passeig únic per la història de la música i la gastronomia. Cinc pianistes, una violista voladora i un cor, en aquell indret singular, van aconseguir transportar als convidats i fer-los viure una nit inoblidable. Com a testimoni del seu pas per La Vinya dels Artistes, Carles Santos hi va deixar la seva llegendària barca “La Sargantaneta” navegant a sobre d’una de les alzineres de l’Era d’en Guino.
8. Emmarcant el somni: diàleg, Assumpció Mateu.
L’artista Assumpció Mateu ha emmarcat el paisatge amb la seva mirada i ha introduït les seves connotacions simbòliques per expressar el diàleg cel i terra, entre el que es veu i el que no es veu, entre la presència i l’absència, entre la vida interior i l’exterior… Amb la seva obra “Emmarcant el somni: diàleg” fa un retall de paisatge, poètic, majestuós, introspectiu i completament respectuós amb l’entorn. Un espectacle de dansa i eqüestre creat per Sandra Carré i Lu Arroyo (Cia. Ylalú) va inaugurar la escultura. 5 ballarines, dues xanqueres, un genet i un cavall, van recrear un món de somni ballant entre oliveres i emocionant a l’espectador per finalment desaparèixer per l’escala infinita que comença a l’alzinera i que s’enfila cap al cel…
9. Signatures nº 1, Susana Solano.
S’inspirà amb les feines del camp i el paisatge mediterrani. La instal·lació es troba integrada enmig d’oliveres i suposa una transformació delicada del paisatge des del seu respecte i coneixement més absolut. La festa va acabar amb un espectacle eteri i encisador del Pep Bou, el mag de les bombolles de sabó, i un sopar servit enmig de la Vinya dels Artistes i maridat amb els vins del celler.
10. Esclat, Frederic Amat.
Una instal·lació que vol vestir la pedra de llum, un esquitx de punts ceràmics que es fonen amb el paisatge i il·luminen les roques. Un homenatge íntim a la seva mare Pilar Noguera Espasa a qui mai va conèixer perquè morí només 5 mesos després de donar a llum.
11. Cap de bou, Joan Brossa.
Feta a partir de la reproducció d’un poema visual de Joan Brossa. La festa, dirigida per Hermann Bonnín, va barrejar la màgia del Hausson que sortia d’entre les bótes, l’humor tendre del Tortell Poltrona davant de “l’Orgue de Camp”, l’òpera de la Cia. Dei Furbi al mirador amb La Pobla de Cérvoles de fons i la Commedia dell’Arte de la Cia. de la Rosa a l’Era del Guino.
12. La huella, Eva Lootz.
És una gran petjada el taló de la qual sobresurt de la terra i alberga una olivera trasplantada des del mateix camp d’oliveres on està situada. El conjunt està construït amb pedra seca fent-se ecos dels murs que formen terrasses en la finca del celler.
Una petjada parla de la presència d’allò absent, parla de la memòria, parla del temps i en l’era digital ens recorda que no només tenim una petjada digital sinó que el nostre cos té una materialitat, l’empremta del qual s’inscriu en l’entorn immediat.
La petjada d’una sabata concretament parla dels nostres passos, del caminar, d’allò “passatger”, de la fugacitat de la nostra existència i també de les mediacions, del nostre viure a través d’utensilis i eines.
A més, en aquest cas es tracta d’una petjada particular, una petjada-sola en la que el taló sobresurt del terreny. El caminant fa els seus passos dins de la terra i pertany, per tant, a la terra. Segons Lootz, reconèixer que no som “amos i senyors” de la terra sinó que pertanyem a ella és, en aquest cas un avís als caminants.
Podeu fer la visita al celler els dissabtes i diumenges d’11h a 14h, la ruta per les vinyes està sempre oberta.
